Maria Calafell - Ja t'ho diré - Si véns

Ja t'ho diré va ser un grup de música menorquí destacat, que formava part de l'anomenat Rock català.

L'any 1986 a Ciutadella, (Menorca), Cris Juanico, Sebastià Saurina, Carles Pons, Vicenç Fontestad i Jesús Moll, provinents de diversos grups decideixen unir-se per a formar el grup Ja t'ho diré. A l'inici de 1990 enregistren les cançons "Ei Joan", "Es Vell Pescador", "Mujeres" i "Último Verdugo" als estudis "Digital" de Palma de Mallorca, augmentant la seva popularitat i fent créixer el públic als seus concerts.

A principis de 1991 graven dues maquetes, "Ronquerels" i "Otras hierbas", amb les que volen donar-se a conèixer fora de les Illes Balears. I decideixen instal•lar-se a Biure (Alt Empordà) on preparen la gravació del seu primer disc oficial, "Es blau es fester", amb el qual faran una gira per Catalunya. El 1993 treuen el seu segon disc "Dos o tres", produït per l'ex-Sopa de Cabra Josep Thió.

El 1995 és l'any en el que faran un salt important amb "Moviments salvatges", un treball que tindrà un significatiu reconeixement tan per part dels mitjans de comunicació, com per part del públic o del nombre de vendes. Aprofitant aquest bon moment decideixen preparar el seu nou CD, "Un ram de locura" (1997) que supera en vendes l'anterior treball. Amb tot aquest bagatge és el moment d'editar un disc en directe on es pugui copsar la força dels seus concerts, i per això publiquen el doble CD "Es directe" (1999), gravat en diversos concerts de la seva gira, inclòs el de la Sala Bikini de Barcelona. Després d'això decideixen fer un disc en castellà: "Soñando silencio" (2001) i prendre's un descans indefinit. Finalment el 2003 publiquen el recopilatori "Història d'un viatge 1986-2003", i decideixen plegar amb un darrer concert a Ciutadella, poble natal del grup, el dia 27 de desembre de 2003.

Després de separar-se, Cris Juanico (veu i guitarra del grup) actua en solitari amb els Macs de Binigall i forma part de Menaix a Truà amb Toni Xuclà i Juanjo Muñoz de Gossos.

Els membres del grup són:
• Cris Juanico - veu i guitarra
• Sebastià Saurina - guitarra
• Carles Pons - guitarra i percusió
• Vicenç Fontestad - bateria
• Jesús Moll - baix
• Miquel Brugués - teclats.

Discografia:
• Es blau es fester (1991)
• Dos o tres (1993)
• Moviments salvatges (1995)
• Un ram de locura (1997)
• Es directe (1999)
• Soñando silencio (2001)
• Història d'un viatge 1986-2003 (2003)

Videoclip:


LLETRA: “Si véns”

Lletra: S.Saurina, M.Soler i J.Moll.
Música: S.Saurina

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquet vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tenc por de somiar
que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats,
com a dues gotes d'aigu
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tenc por de somiar
que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats,
com a dues gotes d'aigu
a ses cales del Pilar.

Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca.

Per què aquesta cançó?

Els Ja t’ho diré són un grup de música menorquí, però a més, són del meu poble i parlen com jo, és per això que hi ha algunes paraules del dialecte i l’article salat. D’entre tantes, he triat precisament aquesta cançó perquè em recorda a Menorca i a les nits d’estiu a la platja. És una cançó que per la seva melodia lenta i tranquil•la et permet reflexionar. Sovint em porta a la melancolia, però també als moments més alegres i divertits que he viscut.

És una cançó d’amor ambientada a Cala Pilar, una platja al nord de Menorca, coneguda per les ocupacions hippies a les seves coves als anys 80. Qui no s’inspiraria i es posaria a cantar en un lloc paradisíac com aquest?

Instruments i Estructura:

En aquesta cançó distingim instruments com un violoncel, dues guitarres i percussió, a més de la veu. La seva estructura és bastant senzilla i es divideix entre estrofes i tornada. Exactament, la podríem esquematitzar així: A B C B D