Una mica d’història del grup…
La història del grup comença l’any 92, però han de passar tres anys perquè surti el primer CD “Saratoga” que es va enregistrar l’any 1995. Un disc que els va portar a la fama. Van passar uns anys de reconeixement social, però anys després van patir una davallada. El grup no passava pels seus millors moments… així van passar uns anys més, fins que per sort, amb el CD “Agotarás” van tornar a obtindre la fama i el reconeixement de milers de persones… Des d’aleshores fins avui el grup ha sofert alguns canvis en quant als seus membres. Fins l’actualitat, que és format per:
o Tete Novoa - Voz
o Tony Hernando - Guitarra
o Niko del Hierro - Bajo
o Andy C. - Batería
Per què la cançó “Si amaneciera”?
Jero, antic membre del grup, va ser qui va compondre aquesta cançó, possiblement un dels millors temes que Saratoga ha fet durant tota la seva carrera, almenys el més emotiu. El pare de Jero va morir quan ell estava de gira amb el seu grup. Desprès de diverses actuacions durant el cap de setmana va tornar a Madrid, a casa seva, en entrar-hi, la seva dona estava dormint i ell no va volguer despertar-la, quedant-se sol, sense poguer parlar amb ningú… I és en aquest tema on el cantant reflecteix els sentiments i emocions que va viure durant aquella nit…
Per què he triat aquesta cançó?
He triat la cançó “Si amaneciera” del grup Saratoga perquè sens dubte és una de les millors balades de la història del rock espanyol. Es una d’aquestes cançons que escoltes una i una altra vegada, però que no t’en canses mai. Una balada amb sentiment. Penso que les millors balades mai escrites són aquelles que han composat grups de rock o de metal. Tot i que en fan molt poques, quan en fan una, la fan a consciència!
Instruments utilitzats en la cançó:
Bateria, baix, guitarra i veu, més instruments de corda fregada (Violí, violes i violoncels)
Lletra:
Si amaneceria
Ahora que mi voz se ha convertido
En apenas un suspiro
Debo descansar
Hoy que en la mitad de mi camino
La evidencia me ha vencido
Y me ha hecho llorar
Sé que el tiempo curará
Aunque nada siga igual
No me quiero resignar
No olvidaré
Yo que hasta el momento ignoraba
En el punto en que se hallaba
Esa enfermedad
Siento que la vida es como un hilo
Que se corta de improviso
Y sin avisar
Y en la oscura habitación
Necesito oír tu voz
Ahora duermes junto a mí
Esperaré
Si amaneciera sin ti
Yo no sé qué sería de mí
Hoy la muerte me ha mostrado ya sus cartas
Y no entiendo la jugada
Trato de salir
No quiero admitir
Mi soledad
Duermo apenas cinco o seis minutos
Suficientes para hundirme
En la tempestad
Los demonios que hay bajo la cama
Esta noche no se callan
No me dejarán
El reloj marca las seis
Lo más duro es el final
Y la luz se posará
En el cristal
Huyo a veces pienso en otra cosa
Mi cerebro reacciona
No me deja en paz
Y de nuevo vuelve a sacudirme
Ese frío incontenible
Que es la realidad
El primer rayo de sol
Me ilumina el corazón
Te distingo junto a mí
Mi salvación
Si amaneciera sin ti
Yo no sé qué sería de mí
Hoy la muerte me ha mostrado ya sus cartas
Y no entiendo la jugada
Trato de salir
No quiero admitir
Mi soledad
Y en la oscura habitación
Necesito oír tu voz
Ahora duermes junto a mí
Esperaré
El primer rayo de sol
Me iluminará el corazón
Te distingo junto a mí
Mi salvación
Si amaneciera sin ti
Yo no sé qué sería de mí
Hoy la muerte me ha mostrado ya sus cartas
Y no entiendo la jugada
Trato de salir
No quiero admitir
Mi soledad
Per escoltar la cançó:
Estructura:
Introducció instrumental
Dues estrofes dividides en dos parts cada una AB AB
Tornada C
Interludi instrumental
Dues estrofes més AB AB
Tornada C
Interludi
Solo de guitarra
Part de l'estrofa B
Tornada C
Postludi instrumental per a tornar a la calma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada