Jeff Wayne (1943, Nova York) va treure, el 1978, una versió musical del llibre “la guerra dels móns”, d’HG Wells, composada i dirigida per ell mateix. El disc té moltes parts, corresponents a diferents episodis de la pel•lícula i va rebre nombrosos premis internacionals. La peça que presento és part d’aquest LP d’òpera rock (War of the worlds). Aquest episodi, d’uns nou minuts de durada, porta per títol “The Eve of the War”, i es podria qualificar de rock simfònic, amb els instruments clàssics de l’orquestra simfònica, i amb altres del rock. L’orquestra incorpora com a veu solista Justin Hayward (del grup Moody Blues), i té la particularitat de comptar amb un narrador (Richard Burton).
“The Eve of the War", estructura:
(aclariment previ: he fet el que he pogut amb les lletres, però després de fer una cosa així: A A’ B A’C C D E C B C D ? A” m’he donat per vençuda. I quan ha entrat el sintetitzador sol, ja no sabia ni quina lletra posar. Així que he definit la peça en aquestes parts, que sovint, de fet, es repeteixen)
1-Introducció amb la veu del narrador, que dura aproximadament 47 segons.
2-Entren els instruments de corda fregada: violins, violoncels... A
3-Prenen el relleu el sintetitzador, instruments de percussió (bateria, guitarra acústica, guitarra elèctrica i baix, amb la mateixa tonada que al principi. A’
4- Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada. El sintetitzador manté les mateixes notes, els violins i violoncels creixen en altura (fan cada cop notes més agudes) Aquest ara tu ara jo es repeteix quatre vegades. B
5-Violins, corda en general i guitarra. C
6- Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada. El sintetitzador manté les mateixes notes, els violins i violoncels creixen en altura (fan cada cop notes més agudes) Aquest ara tu ara jo es repeteix quatre vegades. B
7-Guitarra elèctrica, baix i xilòfon, que repeteixen la mateixa tonada dues vegades. D
8- Sintetitzador (simulant flautes), pandereta, guitarra i bateria, repetint una estructura dues vegades. E
9- Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada. El sintetitzador manté les mateixes notes, els violins i violoncels creixen en altura (fan cada cop notes més agudes) Aquest ara tu ara jo es repeteix quatre vegades. B
10- Com el 7, més els instruments de corda fregada. D’
11- Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada. El sintetitzador manté les mateixes notes, els violins i violoncels creixen en altura (fan cada cop notes més agudes) Aquest ara tu ara jo es repeteix quatre vegades. B
12- Com el 7, més els instruments de corda fregada. D
13-Sintetitzador, pandereta, guitarra, més cordes i finalment, bateria.
14- Cordes i bateria en un paper destacat.
15- Sintetitzador en solitari.
16-La guitarra comença en solitari, i s’hi afegeixen el baix, el xilòfon i la bateria, en una estructura com en el número 7.
17- La veu del narrador, amb el xilòfon, la guitarra i el baix de fons.
18- Sintetitzador i pandereta (dues vegades)
19- Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada. El sintetitzador manté les mateixes notes, els violins i violoncels creixen en altura (fan cada cop notes més agudes) Aquest ara tu ara jo es repeteix quatre vegades.
20-La veu del narrador, i de fons, l’estructura del número 4 (sintetitzador contestat per la corda fregada).
21- Veu solista més orquestra de fons, tots plegats
22- Continua el narrador, amb l’estructura número 4 de fons (Sintetitzador protagonista, “contestat” pels instruments de corda fregada). Es repeteix dues vegades.
23-Veu solista més tota l’orquestra. Dues vegades.
24- Solo de bateria més corda i sintetitzador, i acaba amb corda fregada.
25-Sintetitzador en solitari.
L’LP de War of the Worlds tenia les següents parts:
Side 1: (20:48)
1. The Eve of The War (Wayne)
2. Horsell Common and The Heat Ray (Wayne).
Side 2: (24:29)
1. The Artilleryman and The Fighting Machine (Wayne)
2. Forever Autumn (Wayne, Vigrass, Osborne)
3. Thunder Child (Wayne, Osborne)
Per què l’he triat:
És una peça que m’encanta (evidentment, per això l’he triat). Sense deixar de ser una orquestra més o menys clàssica, va ser força innovadora en la seva època, incorporant instruments del rock.
La lletra:
JOURNALIST: No one would have believed, in the last years of the nineteenth century, that human affairs were being watched from the timeless worlds of space.
No one could have dreamed we were being scrutinized, as someone with a microscope
studies creatures that swarm and multiply in a drop of water. Few men even considered
the possibility of life on other planets and yet, across the gulf of space, minds
immeasurably superior to ours regarded this Earth with envious eyes, and slowly and
surely, they drew their plans against us.
At midnight on the twelfth of August, a huge mass of luminous gas erupted from Mars
and sped towards Earth. Across two hundred million miles of void, invisibly hurtling
towards us, came the first of the missiles that were to bring so much calamity to Earth.
As I watched, there was another jet of gas. It was another missile, starting on its way.
And that's how it was for the next ten nights. A flare, spurting out from Mars - bright green, drawing a green mist behind it - a beautiful, but somehow disturbing sight. Ogilvy,the astronomer, assured me we were in no danger. He was convinced there could be no living thing on that remote, forbidding planet.
"The chances of anything coming from Mars are a million to one," he said.
"The chances of anything coming from Mars are a million to one - but still they
come!"
JOURNALIST: Then came the night the first missile approached Earth. It was thought
to be an ordinary falling star, but next day there was a huge crater in the middle of the Common, and Ogilvy came to examine what lay there: a cylinder, thirty yards across, glowing hot... and with faint sounds of movement coming from within.
Suddenly the top began moving, rotating, unscrewing, and Ogilvy feared there was a
man inside, trying to escape. he rushed to the cylinder, but the intense heat stopped him before he could burn himself on the metal.
"The chances of anything coming from Mars are a million to one," he said.
"The chances of anything coming from Mars are a million to one - but they still
come!"
"Yes, the chances of anything coming from Mars are a million to one," he said.
"The chances of anything coming from Mars are a million to one - but they still come!"
It seems totally incredible to me now that everyone spent that evening as
though it were just like any other. From the railway station came the sound of
shunting trains, ringing and rumbling, softened almost into melody by the distance. It all seemed so safe and tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada