Fiona Riba - CLOKS Coldplay

Coldplay és una banda anglesa d’estil brit pop-rock alternatiu. Es va formar el 1996 a Londres.

Els membres del grup són:
- Chris Martin – veu principal, guitarra i piano
- John Buckland – Guitarra
- Guy Berryman – Baix
- Will Champion – Bateria

Es van conèixer i van crear el grup mentre estudiaven a la universitat. L’any 1997 van començar tocant en petits clubs de Camdem (Londres). El gener de 1998, la formació es va acabar de completar amb la incorporació de l’últim membre i des de llavors s’han mantingut units. En un principi tocaven sota el nom de Starfish, però un amic seu els va dir que aquest nom era massa depriment, i poc després van canviar a Coldplay.

Després d’un parell d’anys d'enregistrar maquetes sense cap èxit, finalment la primavera del 1999 van signar el seu primer contracte amb una discogràfica.

Fins a dia d’avui han publicat 4 discos, “Parachutes” (1999-2000), “A rush of blood to the head” (2002 – 2004), “X&Y” (2005-2006) i “Viva la Vida” (2007-2008).

La cançó que he escollit és “Clocks” del segon àlbum, amb la qual van guanyar un Grammy per millor “Enregistrament de l’any”. La van escriure tots els membres de la banda i es va construir al voltant del famós riff de piano (un riff, és la peça rítmica principal, és la part que identifica la cançó en tat sols un minut).

És una de les cançons més famoses de la banda i ocupa la posició 23 de les “100 millors cançons del s.XXI” i el número 12 de les “1000 millors cançons de sempre”.
Clocks, com he dit abans està construïda al voltant del riff de piano, acompanyada per la bateria i el baix amb un so minimalista sobre una aura de sintetitzadors i cordes. En Chris Martin, aplica un “ostinato” i una escala descendent en la progressió d’acords de piano, que canvia de major a menor.

La lletra reflecteix contradicció, parla de trobar-se desemparat en una relació desequilibrada en la qual no sap si en vol escapar. Les lletres demostren emoció i desesperació. El títol (rellotges) també fa referència a l’obsessió de la societat actual per el temps mentre enllaça amb la teoria de que s’ha d’aprofitar al màxim mentre som aquí, viure el present.

El vídeo musical va ser dirigit pel cineasta Britànic Dominic Laung i es va filmar en una nau dels “Docklands de Londres”. Representa un concert del grup acompanyat per un show de raigs làsers davant d’una audiència (en la qual tots són estudiants universitaris) estoica i sense immutar-se per res. El vídeo té un caire surrealista.

Segurament també haureu escoltat la cançó en series americanes com “Urgencias”, “The Sopranos” i en pel•lícules com “In Amèrica”, “Peter Pan” i “The Wild”.

Clocks és considerat un dels grans èxits de Coldplay, la progressió del piano continua essent el segell de creació i identificació de la banda.

Personalment he escollit Clocks no pas per el missatge que dóna sinó per la melodia. El piano del principi crec que és un dels més ben trobats dels últims temps, no sóc cap experta i potser un pianista professional ho troba molt senzill, però és una melodia que enganxa i a mi personalment no m’avorreix. Des del primer moment que l’escoltes saps que es tracta de Coldplay, els identifica al 100%. Vaig passar una època que no parava d’escoltar-la, després passa allò que descobreixes noves bandes i els seus dos últims discs tampoc m’havien enganxat massa i els vaig deixar una mica aparcats, però amb Clocks concretament cada cop que l’escolto penso: Que bona que és! M’emociona i m’agrada! S’ha convertit en un clàssic contemporani. És una cançó per sempre.


Lletra de Clocks:

The lights go out and I can't be saved
Tides that I tried to swim against
Have brought me down upon my knees
Oh I beg, I beg and plead singing

Come out of things unsaid
Shoot an apple off my head
And a,trouble that can't be named
A tiger's waiting to be tamed singing

You are
You are

Confusion never stops
Closing walls and ticking clocks
Gonna come back and take you home
I could not stop that you now know singing

Come out upon my seas
Cursed missed opportunities
Am I a part of the cure?
Or am I part of the disease? Singing

You are
You are
You are
You are

You are
You are

And nothing else compares
And nothing else compares
And nothing else compares

You are
You are

Home, home where I wanted to go
Home, home where I wanted to go
Home, home where I wanted to go
Home, home where I wanted to go

Video musical