Ivan Sevillano Pérez, conegut amb el nom de Huecco, és un cantant espanyol nascut a Plasencia (Càceres) i que va viure la seva joventut entre Madird i Leganés. És excomponent de Sugarless. Actualment passa els estius a Las Hurdes, Ribera Oveja, Càceres i aprofita per enregistrar noves cançons. Al 2006 va escriure la cançó Pa' mi guerrera que el va fer saltar a la fama.
El seu estil és difícil de definir ja que barreja molts estils (rumba, rock, mambo, pop, tango, arrabalero, reggaetón, samba...) també hi ha pinzellades de punk, ska i hip hop. La seva veu és també una barreja i els ritmes són sempre diferents i això fa que els seus CD's estiguin plens de sensacions, lletres molt dures que tracten tot tipus de temàtiques i que no et deixen indiferent.
LA CANÇÓ
Aquesta cançó és del disc Asalto. Va ser enregistrada a Los Ángeles. Té una lletra molt emotiva que barreja l'amor i la guerra.
MIRANDO AL CIELO
los mejores años de nuestras vidas
las mejores lunas salvo la mia
tus manos traviesan nunca se olvidan
tu boca impaciente sobre mi piel
siento dentro que se acaban mis dias
el siguiente heroe que yo puedo ser
no quiero leyendas de valentias
ni medallas por cumplir con mi deber
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
jugaste a mi vida entre bombardeos
te echo de menos
y que hago aqui
sin ti
no puedo
los mejores años de nuestras vidas
se los estoy dando no se aque o aquien
me he emboscao en una mision suicida
o esta puede ser la ultima vez
que te hable que te escriba
que te llore que te diga
que daria mi vida por morir a tu lado
y gritarle al viento que fui un mal soldado
que te hable que te escriba
que te llore que te diga
que daria mi vida por morir a tu lado
y gritarle al viento que fui un mal soldado
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
jugaste a mi vida entre bombardeos
te echo de menos
y que hago aqui
sin ti
no puedo
te echo de menos
y que hago aqui
mirando al cielo
lejos extremadamente lejos de tus besos
intentando en mano cazar las estrellas con los dedos
echandote de menos tu carita de melocoton
tu boca tu pelo
mirando al cielo implorando un tiempo muerto
al dueño del universo pa que escuche mis versos
y me mande de regreso directo a la tierra del fuego
a tu cama en llamas con besos de queroseno
y me enveneno aqui sin ti,extraño tu presencia
que es miembro de tu esencia
duele mas tu ausencia
que las balas del infierno
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
cabando trincheras y te echo de menos
y que hago aqui mirando al cielo
a diez mil kilometros de tus besos
besando banderas abriendo fuego
abriendo fuego abriendo fuego
Aquesta cançó comença amb un violoncel i la guitarra però de seguida s'hi afegeixen els violins i la veu. També hi ha la bateria que va acompanyant al llarg de tota la cançó a partir de la primera tornada.
Comença la cançó molt tranquil·la amb la primera estrofa, la primera tornada també és molt tranquil·la amb el violoncel la veu i la bateria de fons i poc a poc va augmentant. Podem veure com la segona tornada ja és una mica més ràpida i la veu és també més forta. El tercer vers canvia l'estil ja que en comptes de cantar rapeja una mica. L'última tornada és diferent de les alters perquè ja no hi ha el violoncel.
La forma és bastant igual al llarg de tota la cançó però van canviant els instruments i el timbre de veu.
MOTIU
Quan se'ns va plantejar la idea del bloc hi va haver moltes cançons que em van venir al cap i de sobte no sabia quina escollir. Vaig estar reflexionant uns quants dies i vaig arribar a la conclusió que la música, per mi, va sovint molt lligada al moment anímic en que estàs. Va ser llavors quan vaig pensar que tenia ganes d'expressar aquest estat i la cançó que més s'escau en aquest moment és aquesta.
És per mi una cançó de bons records, de moments inoblidables, bonics... com totes les lletres es poden interpretar de moltes maneres. L'amor sí que és l'amor te'l miris com te'l miris però de guerres n'hi ha moltes i de molts tipus diferents i la meva guerra no és en sentit literal si no de sentiments i emocions que em porten a un conflicte permanent. És una lletra que em fa posar la pell de gallina per tot el que he viscut amb ella i que alhora em va dibuixar un somriure cada vegada que l'escolto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada