La cançó es fa famosa gràcies a la pel.lícula: “Les Chorites” (Los Chicos del Coro).
Bruno Coulais (13 de juny de 1954) és un compositor francès conegut per les bandes sonores que crea per al cinema. Fill de pare originari de Vendée i mare judeo-iraquina s’inicia interesant-se pel violí i el piano. Amb la intenció de ser compositor de música clàssica arriba a estrenar-se com a músic al cinema en pel.lícules com “La mujer secreta”, “Los hijos del tiburón”, “Stop motion Coraline”… fins a ser realment conegut gràcies a aquesta darrera pel.lícula que ens ha commogut a la gran majoria dels espectadors.
“Caresse sur l’ócean” (Carícies a l’oceà) està composta de piano, vent fusta i veus infantils, de les quals cal destacar un “solo” d’un dels protagonistes de la pel.lícula (i el cor). La cançó en la seva totalitat és aguda i té una durada de gairebé tres minuts.
La seva estructura és A B A’B amb coda final.
Cal dir que aquesta “A’ “ destaca perquè un dels cantaires fa el solo mentres la resta realitza un acompanyament amb ell. La coda final consisteix en repetir la primera frase de la part “A” de l’estructura, és a dir, també podriem considerar-lo “A amb coda final”.
Finalment cal dir que personalment trobo que és una cancó molt dolça i delicada, realment impressiona i especialment emociona. M’encanta.
En darrer lloc la lletra de la gran obra de Coulais, primer en la seva versió original i després traduïda.
Versió original: “Caresse sur l’océan”
Caresse sur l'océan
Porte l'oiseau si léger
Revenant des terres enneigées
Air éphémère de l'hiver
Au loin ton écho s'éloigne
Châteaux en Espagne
Vire au vent tournoie déploie tes ailes
Dans l'aube grise du levant
Trouve un chemin vers l'arc-en-ciel
Se découvrira le printemps
Caresse sur l'océan
Pose l'oiseau si léger
Sur la pierre d'une île immergée
Air éphémère de l'hiver
Enfin ton souffle s'éloigne
Loin dans les montagnes
Vire au vent tournoie déploie tes ailes
Dans l'aube grise du levant
Trouve un chemin vers l'arc-en-ciel
Se découvrira le printemps
Calme sur l'océan.
Versió traduïda en castellà.
Caricia sobre el oceano
Caricia sobre el oceano
lleva a un pájaro tan ligero
que vuelve de tierras nevadas.
Aire efímero de invierno,
a lo lejos tu eco se aleja
castillos en españa.
(estribillo:)
Gira al
viento,gira,despliega
tus alas
en el alba gris de oriente
encuentra un camino en el arcoiris
llegará la primavera.
Una caricia sobre el océano
Una caricia sobre el océano
deja a un pájaro tan ligero
sobre le piedra de una
isla sumergida.
Aire efímero de invierno
al final tu aliento se aleja
lejos,en las montañas.
(estribillo)
Calma sobre el océano
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada