Manuel Carrasco – Cariño espérame
Manuel Carrasco és un canta-autor andalús de 28 anys. La música ha format part de la seva vida des de ben petit. La seva primera guitarra la va tenir amb 11 anys. Al 1994 va pujar a un escenari per primer cop, al Teatre Gran Via de la seva ciutat natal (Huelva) i durant molts anys va ser director i compositor d'agrupacions de carnestoltes.
Finalment va aconseguir gravar el seu primer disc i entrar de ple al món de la música professional el 2003, i quatre dels tretze temes que composaven el primer disc eren creació seva; van col•laborar-hi també artistes com Ketama, Pancho Céspedes o David de Maria.
El 2004 va enregistrar el seu segon disc compost íntegrament per ell, anomentat “Manuel Carrasco”. El 2006 va gravar el seu tercer disc altra vegada compost per ell mateix tot sencer, anomentat “Tercera parada”.
L'últim disc va sortir el setembre de 2008, “Inercia” és el nom escollit aquesta vegada i com ell el qualifica, en aquest últim treball ha seguit la inèrcia de les seves emocions per composar altra vegada tots els seus temes.
La cançó que he escollit s'anomena “Cariño espérame”, forma part del tercer disc, “Tercera parada”, el motiu de la meva elecció és que vaig tenir la sort d'assistir a un concert a finals de 2006, on promocionava el seu disc i explicava cada un dels temes, el que significaven per ell, la història que portaven darrera... i aquest va ser el tema que més em va sorprendre i agradar.
Escoltant i llegint la cançó , i després de saber la història cada vegada que l'escolto em venen al cap les seves paraules, per això l'he triada.
Com ell va explicar, en un dels seus viatges a moltes ciutats de gira, va conéixer una cambrera i van estar parlant moltes hores a la mateixa barra. Aquesta noia li va explicar que era sud-americana i que havia vingut a Espanya a treballar com molts immigrants, per poder aconseguir diners per fer que la seva família pogués viure millor. Tenia un fill molt petit que va haver de deixar al seu país, la trucava diàriament i s'enviaven cartes, i hi pensava cada minut i cada moment, i que li feia agafar forces dia a dia per poder seguir treballant i aguantar la soledat que vivia, mantenint l'esperança que el podria tornar a veure aviat.
Aquest fet molt comú a la nostra societat el va fer inspirar, escriure i composar la cançó que presento, i en el videoclip podem veure la història que ens explicava.
La lletra diu així:
Ella mece el sueño de volver
Mientras lava la ropa, escribe en un papel
Un juguete nuevo le compró
Se acuerda de su niño, llora su corazón.
Cariño, espérame, espérame
Pedacito de mi, que pronto volveré
Cariño espérame, espérame
Y podremos vivir juntitos otra vez
Cariño, espérame.
Tengo tu sonrisa al dibujar
Me ayuda a ser mas fuerte cuando algo me va mal
Guardo el diente que se te cayo
La foto del colegio con el disfraz de sol.
Cariño, espérame, espérame
Pedacito de mi, que pronto volveré
Cariño espérame, espérame
Y podremos vivir juntitos otra vez
Cariño, espérame.
Nunca te vengas abajo, piensa en mi
Que estaré contigo siempre aunque no este
Porque mi ilusión es verte, porque mi pasión quererte
Cariño espérame…
Duérmete tesoro, duérmete
La mami está contigo, tesoro duérmete
Els intruments que hi trobem:
dues guitarres
piano
pandereta
conjunt de percussió (timbals i campanes tubulars?)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada