Laura Madrià - CHACONNE de la PARTITA en D menor -Johann Sebastian Bach-

CHACONNE de la PARTITA en D menor
-Johann Sebastian Bach-


BACH I LES SEVES PARTITES

Johann Sebastian Bach va nèixer a Eisenach (Alemanya) el 21 de març de 1685 i morí a Leipzig el 28 de juliol de 1750. Fill d’una extensa família de músics, Bach fou un organista i compositor fecund que, després de la seva mort, ha estat considerat un dels exponents màxims de la història de la música.

La seva obra, considerada com el cim de la música barroca i una de les màximes expressions de la música universal, es caracteritza per la seva perfecció tècnica – un gran domini en harmonia i contrapunt- i la gran bellesa artística –un recull dels estils anteriors al compositor mesclat amb la innovació que ell aportà-. Aquests dos elements l’han convertida en la font d’inspiració de grans compositors posteriors com Mozart, Beethoven, Brahms i Schönberg. Fins i tot, actualment la seva música s’utilitza per diferents finalitats ja que la seva perfecta escriptura fa possible que una mateixa obra pugi ser igual de profunda tant si és tocada amb un Stradivarius com si és utilitzada com a base per una sessió de música electrònica fins a ser sintetitzada per utilitzar-se com a to del mòbil.

Les seves obres estan considerades com les més destacades de la música clàssica. La llista de les seves composicions està composta, en un alt percentatge, per música vocal majoritàriament de caràcter religiós. Va compondre més de dues-centes cantates d’església, vint de profanes, nombroses orquestrals, per orgue, clavecí i d’altres instruments com el violí o el violoncel. Algunes de les més destacades són els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l' Ofrena Musical, les Variacions Goldberg, l'Oratori de Nadal, Suites per violoncel sol, Suites orquestrals, Sonates i Partites per violí sol entre d’altres.

Les Sonates i Partites de Bach són un conjunt de 6 obres- 4 sonates de 4 moviments cadascuna i 3 partites que consten de diferents moviments basats en danses- escrites per a violí solista que són considerades obres cabdals i obligades del repertori violinístic. Actualment n’existeixen molts enregistraments, són demanades en els més prestigiosos concursos d’interpretació del violí a nivell mundial i, fins i tot, se n’han fet transcripcions adaptades a altres instruments. De totes les Sonates i Partites, cal destacar-ne un moviment, la Chaconne, que ha estat una de les millors composicions per violí de la història de la música.


LA CIACCONA, UNA OBRA MESTRA

La Ciaccona, més coneguda amb el terme francès Chaccone, és l’últim moviment de la partita 2, en D menor que, de fet, es tracta de l'última de cinc dances- Allemande, Courrante, Sarabanda, Giga i Chaconne-. És el moviment més llarg de la partita- 13-15 minuts (més que la suma del minutatge dels tres moviments anteriors)- però, tot i això, la seva perfecció harmònica i contrapuntísitca la converteixen en una obra incansable per l’oïda.

Al llarg de tota la partita es pot escoltar un tema molt similar- ja que està en la mateixa tonalitat- que, tot i no tenir ni una forma ni un cèl•lula rítmica idèntica, té un mateix color melancòlic ja que la tessitura del violí al llarg de l’obra és similar. Si bé en la introducció del tema amb la dansa Allemanda, es presenta el que serà el baix continu de tota l’obra, aquest passa per dues danses barroques, la Courrante i la Giga, per després concloure’s amb la Sarabanda i, finalment, la Chaconne que retornaran al tempo lent inicial.

La Chaconne en particular està formada per tres grans blocs; una exposició del tema de tota la partita en mode menor, una part intermèdia en mode major i una reexposició que retorna a la tonalitat principal per acabar la partita.

Personalment, crec que aquesta obra ha estat considerada el cim del repertori violinístic, no només pel fet que cobreixi tots els aspectes de la tècnica del violí o que sigui molt complicada de tocar, sinó que crec que és una obra mestra perquè és una peça viva, que canvia en el temps. No fa gaire que he començat a admirar i valorar la Chaconne- tot i que fa molt de temps que la vaig escoltar per primera vegada- però fins ara no podia escoltar-la i em limitava a sentir-la. Si la sents, no la valores per res del món, ja que pot, fins i tot, resultar avorrida i monòtona. Però si l’escoltes, si intentes destinar 13 minuts de la teva vida únicament per aquesta obra d’art, llavors comences a trobar-hi sentit, i, fins i tot, a trobar-li una interpretació. Per mi, la Chaconne és un retrat musical de la vida, una vida que comença amb incertesa, amb molts de canvis – l’exposició del tema- , que arriba a una etapa de plenitud, d’estabilitat- part intermèdia en mode major- i que s’acaba tal com havia començat, amb incertesa per la mort- reexposició en la tonalitat principal-. Aquesta interpretació pot semblar molt subjectiva- i de fet ho és- però crec que davant de la música, tothom hauria de ser capaç de interpretar una cançó- encara que fos senzilla-, ja que, si es pogués trobar una interpretació, un símil a tota obra musical, significaria que aquesta transmetria sentiments i, per tant, tant el compositor com l’intèrpret hauria fet bé la seva feina. De fet, a vegades no cal ni que el músic que interpreta l’obra sigui el millor del món; hi ha música que ha estat tan ben composada que, fins i tot sintetitzada i utilitzada com a sintonia de mòbil, pot transmetre sentiments. Bach i les seves obres- especialment sonates i partites, i suites per cello, - són algunes d’aquestes composicions divines que, en els nostres temps, són utilitzades freqüentment en la música moderna comercial.

Per acabar, m’agradaria citar a un altra gran compositor romàntic de la història de la música que, com molts d’altres, van formar-se a partir de les obres de Bach i van ser uns admiradors totals d’aquests fins a les seves morts:

“La chaconne BWV 1004 és, segons la meva opinió, una de les obres més misterioses i meravelloses de la història de la música. Únicament adaptant la tècnica a un petit instrument, Bach descriu un món amb les pensament més profunds i els sentiments més poderosos de la vida. Si jo pogués imaginar-me a mi mateix escrivint, o inclús concebent tal obra, estic segur que de l’excitació extrema i la tensió emocional que tindria em tornaria boig.”

Johannes Brahms




DIFERENTS INTERPRETACIONS

Per acabar, proposo un conjunt d’interpretacions de l’obra, diferents entre sí, perquè pugueu escoltar diferents interpretacions i, d’aquesta manera, en descobriu alguna que us hi sentiu identificat. No són les úniques, però si algunes de les més representatives. A més, també hi ha dues interpretacions de la Chaconne amb dos instruments que no són el violí ( Andrés Segovia- guitarra- i Kalman Imre- violoncel-)

MENUHIN:





HEIFETZ:





HILARY HANN:





MAXIM VENGEROV:



MULLOVA:





PERLMAN:




NATHAN MILSTEIN:




ANDRES SEGOVIA:





KALMAN IMRE: