ALEGRIA- CIRQUE DU SOLEIL
Alegria és una cançó molt coneguda, composta per Réné Dupéré. És una cançó inclosa dins l’album Alegria de Cirque du soleil, el més venut amb una xifra com 500.000 copies, i dona també nom a l’espectacle d’aquesta companyia de circ: Cirque du Soleil, la qual ha revolucionat el món del circ i les arts escèniques per la seva gran potencia, força visual i creativa.
El motiu pel qual he escollit aquesta cançó ha estat que se’ns va demanar una cançó que ens transmeti alguna cosa, bona o dolenta. Immediatament vaig pensar en aquesta ja que personalment em diu molt i crec que n’és un molt bon exemple. Degut a la combinació de la melodia, veu i lletra em transmet força, vitalitat ganes, i com el mateix nom indica alegria. És doncs, animada i emotiva, i descriu aquesta força d’impacte i aquesta barreja de sentiments i sensacions amb que la mateixa companyia de circ sempre aconsegueix transmetre.
Així doncs, escoltant-la sempre he tractat d’imaginar-me tot això, i de fet la melodia resultat de la barreja dels instruments i efectes amb la potent veu de la noia (Francesca Gagnon) juguen molt amb la emotivitat de les persones, alhora el conjunt de tot això juntament amb el significat de la lletra i la repetició constat de la paraula “Alegria” fan que qui l’escolti atentament s’arribi a creure aquesta “Alegria” i l’arribi a commoure. Alhora és una cançó que mentre l’escoltes et tempta cantar-la encara que es barregin idiomes com l’italià i l’anglès i no acabis de saber-te massa bé la lletra.
Un cop exposats els motius pels quals he escollit la cançó, desvinculant-la de l’espectacle del qual n’he llegit forces coses i limitant-nos a analitzar la canó com a tal i per ella sola, podem començar a identificar les parts d’aquesta:
Primerament comença amb una introducció amb percussió, un sintetitzador i un baix. Sense deixar mai aquesta base de la introducció, un segons més tard comença la veu de la noia cantant en italià amb més percussió, aquesta doncs la podríem etiquetar com a part A i s’anuncia el final d’aquesta quan, perduda la veu i sobre la base, la melodia es protagonitzada per un violí. Segons més tard entra la part A’, però aquest cop la lletra és en anglès i s’hi afegeixen uns cors de fons, el violí ens torna a anunciar el final d’aquesta. Després d’això ja ve la part B, aquesta te molt poca diferència en comparació amb la A, s’hi afegeix una bateria, i la part cantada és més llarga ja que enlloc de sonar el violí es torna a repetir cantant: “Del delittuoso grido, bella ruggente pena, seren, come la rabbia di amar, allegria, come un assalto di gioia”. Després d’això vindria la part B’ que és una mica més llarga on juntament amb la base, la bateria, la veu s’hi tornen a afegir els cors i la llegua d’aquesta és el castellà. L’etiqueto com a part B’ perquè és una mica més llarga i la lletra és diferent però l’estructura és la mateixa que la B, simplement se li afegeix les ultimes dues frases en anglès de la A’ “There is a love in me raging, allegria, a joyous, magical feeling”. Així doncs quedaria: A A’ B B’.
A
Allegria
Come un lampo di vita
Allegria
Come un pazzo gridar
Allegria
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena, seren
Come la rabbia di amar
Allegria
Come un assalto di gioia
A
Allegria
I see a spark of life shining
Allegria
I hear a young minstrel sing
Allegria
Beautiful roaring scream
Of joy and sorrow, so extreme
There is a love in me raging
AllegriaA joyous, magical feeling
B
Allegria
Come un lampo di vita
Allegria
Come un pazzo gridar
Allegria
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena, seren
Come la rabbia di amar
Allegria
Come un assalto di gioia
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena, seren
Come la rabbia di amar
Allegria
Come un assalto di gioia
B
Alegria
Como la luz de la vida
Alegria
Como un payaso que grita
Alegria
Del estupendo grito
De la tristeza loca
Serena
Como la rabia de amar
Alegria
Como un asalto de felicidad
Del estupendo grito
De la tristeza loca
Serena
Como la rabia de amar
Alegria
Como un asalto de felicidad
There is a love in me raging
Alegria
A joyous, magical feeling
dimecres, 8 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada