Ariadna Puig - Quan Somrius

La cançó que he triat ha estat: Quan somrius, interpretada per Josep Thió.

Quan somrius ha estat creada per Mesclat. Un grup que hauria pogut ser un trobament de músics de diverses procedències on cadascú aportés les seves experiències artístiques sobre un repertori comú. Essent tan àmplia la gamma d’estils, gèneres i experiències musicals que entre els sis abarquen, l’efectivitat de la mescla estava assegurada. Les cançons que interpreten fan referència, en gran part, a la defensa de la terra i de la llengua en l’àmbit musical.

Aquest grup el formen 6 nois:
Carles Belda (Pomada) – acordió diatònic i veu
Marcel Casellas (La Principal de la Nit) – baix i cors
David Rosell (Dept) – guitarra i veu
Joan Reig (Els Pets) – bateria i cors
Francesc Ribera "Titot" (Brams) – veu
Pep Toni Rubio (Música Nostra) – flabiol i tamborino, grall i cors
Joan Aguiar –Violí, mandolina i cors

Tot i així, la cançó que he escollit és la versió interpretada per Josep Thió.
Partint dels límits intangibles entre el pop i el rock, Josep Thió (Barcelona, 1965) és l’autor d’un cançoner que des de mitjans dels anys vuitanta conté alguns dels èxits més importants de la història del rock català. Seus són els acords de “L’Empordà”, “Si et quedes amb mi”, “El far del sud” o “Camins”, fites de la mítica banda a la qual va pertànyer com a guitarrista i compositor: Sopa de Cabra (1989-2001).

Després de la dissolució del quintet gironí, Thió va emprendre una carrera en solitari que fins avui ens ha deixat tres discos editats per Música Global –“Avui és demà” (2004), “5.000 nits” (2006) i "Els teus cels" (2008)– on mica a mica s’ha deixat anar i d’aquell pop de perles mil•limetrades ha passat al llenguatge de la seva intimitat, als sentiments de la vida quotidiana. Les reflexions d’un home que estima l’amor, el món i un pare de família que va conèixer en la seva pell què és ser una estrella del rock.

A “Els teus cels”, l’àlbum que millor recull fins al moment les possibilitats musicals de Josep Thió, fa un repàs de la seva trajectòria a partir de l'enregistrament del concert que va oferir el 21 de febrer de 2008 a l'Auditori de Barcelona dins el marc del festival BarnaSants, on fa un repàs als seus anteriors treballs ("Dies freds, demàs calents", "Entre el cor i el fons del mar") però també recupera cançons dels anys de Sopa o de la seva recent col•laboració amb Lluís Gavaldà ("Lletania", "Silencis", "Seguirem somniant") aquest nou disc inclou quatre noves perles en les que recupera el so elèctric ("Massa sentiments", "Els teus cels") sense deixar el lirisme acústic dels seus discs anteriors ("Nacions Unides", "Dos"). Per poca atenció que es pari fàcilment es descobreix que rera el gel que tapa la imatge d'aquest artista hi ha un foc que crema.

Els motius pels quals he triat aquesta cançó han estat varis. Un dels motius és pels instruments, que són la bateria, la guitarra (acompanyats d'un baix, i un teclat, un saxo soprano). El so d’aquests instruments m’encanta i a més a més, jo he tocat la guitarra durant molts anys i m’havia plantejat, temps enrere, tocar la bateria.

El ritme que segueix és molt lent però crec que és la gràcia de la cançó, ja que per la lletra ha de ser una cançó tranquil•la, que et faci pensar, imaginar...

La lletra és preciosa encara que va destinada més que res a una època de l’any, el Nadal. Tot i això a mi m’agrada escoltar-la tot l’any ja que m’aporta molts bons records i molts bons moments.

Primerament, jo l’havia tocat molts anys amb la guitarra i és una de les primeres cançons complexes que vaig aprendre a tocar i em va motivar molt a continuar tocant i aprenent més.

A més a més, em porta molts records de Nadal, d’estar amb família, amb la gent que estimes i que t’estima i d’apreciar realment els qui estan al teu costat i tot el que t’envolta.

També és una cançó mítica del meu grup d’amigues ja que ens agrada molt a totes i sempre l’escoltem per recordar temps passats.

El que més em sorprèn és que quan escolto una cançó molts cops l’acabo avorrint i, en canvi, aquesta, l’he escoltat moltíssim i em segueix agradant igual que el primer dia.

La lletra de la cançó és la següent:

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il•luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell llarg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il•luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor


L’estructura de la cançó és ABA, i la B correspon a “la tornada”.




En aquesta versió hi ha més d'un cantant...és la versió d'Altres cançons de Nadal. Aquí els podeu veure en directe: