“IMAGINE”, JOHN LENNON
Imagine there's no heaven.
It's easy if you try.
No hell below us,
Above us, only sky.
Imagine all the people
Living for today.
Imagine there's no countries.
It isn't hard to do.
Nothing to kill or die for,
And no religion too.
Imagine all the people
Living life in peace.
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one.
I hope someday you'll join us
And the world will be as one.
Imagine no possessions.
I wonder if you can.
No need for greed or hunger.
A brotherhood of man.
Imagine all the people
Sharing all the world.
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one.
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
-----------------
Imagina que no hi ha paradís
És fàcil si ho proves
No hi ha infern sota nosaltres
A sobre, només el cel
Imagina tota la gent
Vivint el present
Imagina que no hi ha països
No és difícil de fer-ho
Res per lo qual matar o morir
i tampoc cap religió
Imagina tota la gent
Vivint en pau
Potser diràs que sóc un somiador
Però no sóc l’únic
Confio que algun dia t’uneixis a nosaltres
I el món sigui només un sol món
Imagina que no hi ha possessions
Em pregunto si pots
No hi cal la cobdícia ni la gana
Una germanor humana
Imagina tota la gent
Compartint el món
Potser diràs que sóc un somiador
Però no sóc l’únic
Confio que algun dia t’uneixis a nosaltres
I el món sigui només un sol món
INSTRUMENTS
En aquesta cançó destaca molt el piano, perquè és la base sobre la que es construeix la melodia de la cançó. Es tracta d’un piano amb molta reverberació, cosa que dóna certa “amplitud”, omple l’ambient i és sempre present. Progressivament es van incorporant més instruments, la majoria instruments moderns, primer la bateria, el baix, i després més gravacions de piano (pistes sobreposades) que van creant frases que acompanyen i complementen l’estructura primera del piano, que amb prou feines varia al llarg del tema.
Aquesta reverberació del piano és una cosa que també s’aplica a la veu, i és un aspecte molt característic del so de Lennon dels 70, un so que el va diferenciar lleugerament del so al que estàvem acostumats amb els Beatles, un so molt personal que ha provat de ser imitat en nombroses ocasions.
Poc a poc es segueixen incorporant més instruments, ara instruments de corda, que donen certa melositat al tema, que li fan agafar aquest to melancòlic característic que té la cançó. Em sembla que es tracta de violins, tot i que és possible que hi hagi algun instrument de corda diferent.
Es tracta d’un tema en què no abunden els instruments, un tema que té una estructura molt marcada i que es va repetint, però alhora és un tema que ha causat un impacte enorme al llarg del temps precisament per aquesta capacitat d’arribar a la gent amb una inusitada senzillesa compositiva i amb pocs instruments. De fet, les cançons dels Beatles, les de John Lennon en solitari (i segurament també les de McCartney) són molt utilitzades per gent que comença a practicar algun instrument, sobretot els harmònics (piano, guitarra...), perquè malgrat ser temes d’una tremenda bellesa, són relativament fàcils d’executar; són temes molt “resultons” perquè s’assoleixen de seguida i són molt agraïts.
Aquesta és, crec, un dels aspectes que expliquen l’èxit dels Beatles i de Lennon: foren capaços d’arribar a molta gent amb unes cançons, unes lletres i uns arranjaments que no eren complicats, i a més, tot i partir d’unes estructures molt clares (música popular tradicional americana, rock, blues...) varen fer un tipus de música que no tenia res a veure amb el que s’havia sentit fins llavors. Es tracta d’un dels grups que té un repertori més característic, i malgrat el pas dels anys, segueix essent una referència per un munt de músics i grups ben actuals.
JOHN LENNON
John Lennon va néixer al Regne Unit el 9 d’Octubre de 1940, i va morir assassinat per un dels seus fans el 8 de Desembre de 1980 a Nova York. Fou un dels músics més prolífics i coneguts del Segle XX, ja sigui en solitari o com a membre (i co-líder) dels Beatles, una banda també llegendària de la història del pop del S.XX.
Els Beatles (J. Lennon, P. McCartney, G. Harrisson i Ringo Star) foren probablement el grup més influent de la història de la música popular, i fou un grup que va arribar al cim del seu èxit durant els anys 60. Ja els anys 70, després de la dissolució del grup, Lennon i McCartney varen seguir la seva carrera en solitari.
Lennon es va interessar per la música des de ben petit;s la primera banda seva van ser els Quarrymen; més endavant, va conèixer McCartney i el va convidar a unir-se al grup perquè sabia tocar la guitarra. Harrison va ser el tercer a unir-se al grup, i Pete Best, el primer bateria, fou l’últim en entrar al grup, tot i que seria reemplaçat al cap de poc pel bateria definitiu, Ringo Star. John va tenir la idea de anomenar-se Beatles per la sembla semblança amb beat (ritme), que era el gènere que tocaven: música beat. A partir dels anys 60 varen començar a tenir un èxit que va anar molt més enllà del Regne Unit, convertint-se en un dels grups més famosos i carismàtics de tots els temps.
Lennon era un dels (el?) líders dels Beatles, sobretot a nivell de composició; de fet, la majoria dels temes del grup estan firmats com a Lennon-McCartney. Lennon tocava la guitarra i cantava, McCartney tocava el baix i cantava, Ringo Star era el bateria, i George Harrison també tocava la guitarra, aquest la solista. Les composicions dels Beatles estan entre els temes més coneguts de la música del S.XX, i els temes de Lennon també estan entre els més coneguts, a banda d’estar, molts d’ells, connotats per la lluita contra alguna causa (Give peace a Chance és un cant a la pau, Imagine un cant a l’esperança i a un món millor...).
Estructura de la cançó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada